Dimecres 7 de maig SABADELL – Presentació del llibre ‘La izquierda como problema’

Izquierda como problema2Hora: A les 6  de la tarda

Lloc: Biblioteca Pública de Gràcia (Institut Pau Vila)
Adreça: Carrer Viladomat, 118. Sabadell
Si tens ganes de fer una llegida prèvia o no pot venir fes clic a la portada per descarregar el llibre o aquí: La izquierda como problema
.
A càrrec dels seus autors Joaquín Miras i Joan Tafalla
“Com enfrontar la involució civilitzatòria que estem patint a Espanya? I, quin paper ha jugat l’esquerra perquè s’arribi a aquesta situació? Eus aquí dues preguntes pertintents que es responen amb rotunditat en aquest llibre.
Joaquín Miras i Joan Tafalla descriuen, sense embuts, les causes que ens han conduït a l’actual crisi institucional, social i política (una crisi de règim), i apel•len, com única solució real, a què el poder torni a residir en l’autèntic Sobirà, ara manifestament ignorat: el Poble”.
Joaquín Miras ha publicat Repensar la política, refundar la izquierda, i, en qualitat d’editor conjuntament amb Joan Tafalla, Socialización, Democracia, Autogestión, a més de nombrosos articles en torn l’obra de Gramsci, Lukács, Rosemberg, Pasolini, etc. És membre d’Espai Marx.
Joan Tafalla és autor de Un cura jacobino: Jacques-Michel Coupé, i coautor, amb Irene Castells, de l’Atles històric de la Revolució Francesa. A més de la col•laboració amb Joaquín Miras, ha editat Miradas sobre la precariedad amb Josep Bel i Pep Valenzuela, i articles sobre republicanisme, sindialisme, socialisme, etc en distintes publicacions. És membre d’Espai Marx.

__________________________________________________________________________

+informació a l’Agenda 15M Sabadell
Anuncis

[pdf] Neoliberalismo y Altermundismo: Los paradigmas del siglo XXI

NeoliberalismoAutor: Amador Martos García

Estado: Público
N° de páginas: 254
Tamaño: 150×210
Interior: Blanco y negro

La conciencia histórica individual surgida del primer renacimiento humanístico de los siglos XV y XVI, ha devenido tiempo después en el egoísmo e individualismo patente en el actual paradigma conocido como neoliberalismo. Esta última versión depredadora del capitalismo, siguiendo las tesis de Marx, está socavando su propio final, pues está acabando con el valor del trabajo humano y con los recursos naturales. El tránsito doloroso que está padeciendo actualmente la humanidad invoca hacia un segundo renacimiento humanístico que, en el inicio de este siglo XXI, consiste en una integración del “yo” y el “nosotros” con la salvaguarda de la naturaleza (“ello”), diferenciados por Kant a través de sus Tres Críticas. Esta imperiosa integración sólo será posible mediante la simbiosis de las conciencias personales (subjetividad) en convergencia hacia una conciencia colectiva (intersubjetividad) que priorice el bien común. Estamos siendo testigos directos de ese segundo renacimiento humanístico a través del emergente paradigma conocido como altermundismo.

El autor no quiere percibir beneficio alguno de esta obra. El precio de la obra en papel es a coste de la impresión.

http://www.bubok.es/libros/212901/Neoliberalismo-y-Altermundismo-Los-paradig

[Article] El deute de gènere. L’expropiació del treball i el cos de les dones

en castellano: Plataforma Auditoria Ciutadana de la Deuda

Autor: Comissió de gènere de la PACD

Publicat al Setmanari Directa nº 308 el 6 de març de 2013

Convé recordar que la situació de crisi que vivim no és únicament econòmica i financera, sinó també social, ecològica, alimentària, de cures i de gènere. Alhora, convé tenir molt present que aquesta situació és el resultat d’un model econòmic que precaritza la vida i que, en darrer terme, com assenyala Amaia Pérez Orozco des de l’àmbit de l’economia ecofeminista, atemptat contra la mateixa vida: “en un context en què hi ha mitjans més que suficients per garantir condicions de vida dignes, les vides estan sota amenaça permanent” (De vides visibles i producció invisible, 2012). De totes les crisis, els mitjans de comunicació de masses reflecteixen només la crisi del deute. I, per bé que el deute s’ha convertit en un concepte quotidià, el mateix concepte recull una gran varietat de situacions. Sota el concepte de deute s’amaguen preceptes morals, el més clar dels quals és el de “un deute sempre es paga”, tot i que no sempre és així.

El deute financer, el més conegut, és un deute monetari amb un banc que pot tenir contret una família, l’Estat o una empresa. Però existeixen altres deutes: el deute ecològic, el deute històric o el deute de gènere. Deutes que, d’una manera simbòlica, s’alcen per fer visible que el capitalisme s’ha desenvolupat basant-se en l’espoli i l’explotació per part d’una minoria de la riquesa generada per la majoria. Són deutes incalculables que probablement mai podran ser retornats. Tot i ser clarament superiors quantitativament que el deute financer, no surten als diaris ni se’n parla. Són deutes encara invisibles. Davant d’aquesta invisibilitat, moltes persones lluiten perquè es tinguin en compte, perquè es reconeguin.

Continua llegint