ANUL.LADES les presentacions de “Warcelona, una història de violència” de @JordiBorras per amenaces de mort de feixistes. Te’ns tot el nostre suport

 
jordi-borrasWarcelona, una història de violència

Llegir escrit de Jordi Borràs
.
Comunicat suport a Jordi Borràs de Pol·len edicions

Pol·len edicions, d’acord amb el fotoperiodista i autor del llibre Warcelona, una història de violència Jordi Borràs, suspèn, temporalment, totes les presentacions previstes del llibre a causa de les amenaces que ha rebut l’autor.

Voldríem mostrar el nostre suport a la feina, la professionalitat i la persona de Jordi Borràs. I denunciar les amenaces feixistes espanyolistes que intenten callar-nos. Donem suport a qualsevol via que s’emprengui (judicial o política) perquè les persones que emeten aquestes amenaces no quedin impunes.

Barcelona, 16 d’octubre de 2013

.

Més Informació: 

(17oct13) Media.cat Jordi Borràs o la imprescindibilitat del fotoperiodisme en sis imatges

Llegir article de les amenaces a Jordi Borràs, a Nació Digital

Article de LaDirecta “Warcelona, una història de violència imatge a imatge”

 

Qui és Bertran Cazorla? Retrat d’un periodista incòmode a través de set reportatges @bcr_ @MediacatCat

Font: Media.cat

Bertran-CazorlaLa detenció de Bertran Cazorla la matinada de dissabte per part dels Mossos d’Esquadra ha marcat el cap de setmana per al gremi de periodistes, fins i tot més que el reivindicatiu aniversari de Catalunya Ràdio celebrat al barri barceloní de Gràcia.

La solidaritat vers Cazorla va estendre’s a les xarxes socials –on les etiquetes#Bertranllibertat i #LlibertatBertran van arribar a ser tendència- i als mitjans de comunicació, tant de forma individual com col·lectiva, sobretot després de fer-se pública la versió oficial dels fets oferta per l’àrea de comunicació dels Mossos.

A diferència, però, del cas dels dos fotoperiodistes detinguts a Madrid a finals de maig, Cazorla no va ser detingut per una causa directament relacionada amb la seva activitat professional però es dóna el cas que es tracta d’un periodista especialitzat en temes policials i d’extrema dreta, sovint molest per als cossos policials. Aquí en van uns exemples:

1.

Un dels més comentats, tant per ser recent, com per la repercussió que va tenir com per la menció directa a les males pràctiques dels cossos de seguretat, és el reportatge que Cazorla va elaborar per a la darrera edició de l’Anuari Mèdia.cat titulat: “Onze morts en detencions i comissaries”. L’article recopila tots els casos de persones que han perdut la vida mentre es trobaven sota custòdia policial, posant el focus a un tema extremadament incòmode per aquests sectors i sobre el que els mitjans acostumen a passar-hi de puntetes.

Continua llegint

[Documental] Informe Raxen – En memòria de les víctimes de l’odi (2013)

Informe Raxen

Web Movimiento contra la intolerància

Facebook Informe Raxen

El Moviment Contra la Intolerància ha publicat un excel·lent vídeo que analitza els àmbits d’actuació de l’extrema dreta i fa un repàs als crims d’odi més coneguts dels darrers 20 anys. El vídeo ha estat publicat en castellà, català i anglès.

Lucrecia Pérez, nascuda a la República Dominicana, és la primera víctima del racisme a l’estat espanyol reconeguda com a tal. La van assassinar el 1992. Des d’aleshores s’han comptabilitzat a l’estat més de vuitanta homicidis motivats per l’odi i 4.000 agressions cada any pel mateix motiu. Són dades recollides per l’Informe Raxen, ja que no existeix cap estadística oficial de delictes d’intolerància i crims d’odi  Ara el Moviment contra la Intolerància ha publicat a internet un documental que repassa alguns d’aquests casos i denuncia la impunitat feixista i els crims d’odi a l’estat.

Fa deu anys que el Moviment contra la Intolerància denuncia, a través de l’informe Raxen, les agressions a l’estat espanyol per motius xenòfobs i racistes. Aquest documental repassa alguns d’aquests casos aportant la veu de testimonis i especialistes. Hi parlen familiars de víctimes, com els pares de Guillem Agulló, Carlos Palomino o Aitor Zabaleta, periodistes com Xavier Vinader i especialistes com Esteban Ibarra, president del Moviment contra la Intolerància. En el vídeo també hi apareixen imatges d’agressions, manifestacions i trobades neonazis, etc.

El documental, que vol ser un homenatge a totes les víctimes, alerta que gairebé sempre les institucions atribueixen aquestes agressions a la violència juvenil i a tribus urbanes, sense tenir en compte el caràcter neonazi dels grups que hi ha al darrer, de manera que el feixisme i el racisme acaben quedant impunes. Es tracta d’un documental elaborat per a tot l’estat espanyol, i ara se n’ha publicat una versió amb la veu narradora en català.