Dóna suport des del teu Ajuntament a la #ViaAsturiana cap a una ILP sense restriccions. Per una democràcia directa.

pldd

La via Asturiana és una reforma constitucional que habilita les llibertats polítiques que l’esborrany constitucional del 78 incloïa (ILP sense restriccions, referèndum vinculant i iniciativa popular a la reforma constitucional).

Objectius de la Via Asturiana:

  • Que potenciï la deliberació popular i el compromís ciutadà.
  • Que permeti desenvolupar noves formes d’organització de les persones i de les institucions.
  • Que enforteixi la participació activa i responsable de les persones en els assumptes públics.
  • Que el poble pugui influir de manera directa en el procés legislatiu com societat civil dinàmica i organitzada.
  • Que sigui un instrument de canalització de demandes que compten amb suport
    social i no troben ressò en les formacions polítiques amb representació parlamentària.
  • Que l’opinió de les persones, no només la dels partits polítics, pugui definir i discutir el que ha de ser sotmès al debat i votació pública i finalment decidir-ho.
  • Que serveixi per responsabilitzar-nos en la gestió de la cosa pública i impulsi la conscienciació de ciutadans compromesos amb el bé col·lectiu.
  • Que tingui un revers de pedagogia cívica i sigui una experiència útil per crear ciutadans majors d’edat des del punt de vista polític.
  • Que sigui una escola de ciutadania democràtica.
  • Que generi un capital social fort sobre el que s’estengui la democràcia i el rendiment clar i responsable dels governs.
  • Que serveixi per augmentar la transparència en l’administració pública, fiscalitzi la tasca legislativa dels parlamentaris i controli els excessos del poder executiu.
  • Que serveixi per millorar la gestió pública i influeixi perquè els recursos de tots siguin administrats de forma molt més eficient.

I totes les qüestions que la ciutadania tingui a bé decidir i participar.

.

Què volem?

Continua llegint

Dilluns 13 de març a Sabadell Presentació del llibre ‘Se vende sanidad pública’ i debat

Se vende sanidad publicaDilluns 13 de març, 18.30h
Casal Pere Quart
Rambla de Sabadell, 69
.

Encetem el debat sobre el model sanitari que volem a Catalunya amb:

  • Antoni Barbarà, metge, secretari de Dempeus i membre de la Marea Blanca de Catalunya.
  • J. Antonio Gómez Liébana -CAS Madrid-, coordinador del llibre.
  • Ramon Serna, autor del capítol “Catalunya en procés de desprivatització”.

.

Organitza: Plataforma per a la Defensa de la Sanitat Pública del Vallès Occidental

 

BARBERÀ [@CoordVallesOcc] Assemblea Coordinadora 15M del Vallès Occidental

Dissabte 11 de Març BARBERÀ [@CoordVallesOcc] Assemblea Coordinadora 15M del Vallès Occidental Hora: A les 12 del matí Lloc: Davant l’Ajuntament Adreça: Avinguda de la Generalitat, 74 Organitza: Coordinadora 15M del Vallès Occidental

via BARBERÀ [@CoordVallesOcc] Assemblea Coordinadora 15M del Vallès Occidental — coordinadoravallesoccidental

Dissabte 25 febrer SABADELL [Manifestació @marxadignitat] Sortim al carrer amb les Marxes de la Dignitat

Quedem a Sabadell a les 4 de la tarda
Estació RENFE Centre (davant Biblioteca Vapor Badia)
.
marchasdignidad-25febrero
.
Per fer difusió:
Cartell color http://bit.ly/2lrQvdf
.
.
.
Perquè sobren raons: pa, treball i sostre – llum, aigua i gas
.
25 DE FEBRER SORTIM AL CARRER AMB LES MARXES DE LA DIGNITAT
.
• Pensions públiques dignes garantides per l’Estat! No al Pacte de Toledo ni als 67 anys!
.
• Treball estable i salaris dignes: Derogació de les reformes laborals del PP i PSOE!
.
• Cap prestació per sota del llindar de la pobresa!
.
• Revertir les retallades i no pagar el deute! Fora la Troika: Unió Europea, BCE i FMI!
• Amnistia i llibertat dels pres@s sindicals i socials per lluitar! Fora la Llei Mordassa!
.
• En defensa de la llibertat d’expressió!
.
Les Marxes de la Dignitat tornem a sortir al carrer el proper 25 de febrer. Aquestes manifestacions, convocades arreu de l’estat, formen part d’un calendari que vol culminar en una gran marxa estatal a Madrid el 27 de Maig.
.
Ens parlen de “recuperació econòmica” però les dades mostren que aquesta afirmació és falsa per a la gran majoria treballadora. Des que va esclatar la crisi en 2008, l’Estat espanyol s’ha consolidat com el segon país de la UE amb més desigualtat social, al punt que les tres persones més riques acumulen “la mateixa riquesa que 14,2 milions de ciutadans”.
.
La població catalana en risc de pobresa arriba al 25%. L’atur afecta a 560.000 persones, moltes sense prestació. Les famílies on cap membre no treballa són més de 200.000. Tenim 20 desnonaments diaris només a Barcelona. Els governs afirmen que es crea ocupació, però la gran majoria són contractes-escombraria amb sous indignes. Els immigrants son tractats de manera inhumana, sense regularitzar, i encara pitjor als CIEs. Cap ésser humà es il·legal.
.
El govern de Junts pel Sí diu que els seus pressupostos són “els més socials de la història”, però la despesa social queda molt lluny de la de 2010, mentre els impostos als rics no es toquen, accepten les imposicions de la UE i de Montoro i segueixen pagant un deute il·legítim. Les concessions fetes en Ensenyament han estat fruit de la pressió dels mestres i de la por a la mobilització, però continuen subvencionant l’escola concertada, desatenent la Sanitat i no complint reivindicacions bàsiques contra la pobresa com la renta garantida de 664€ per a tot català sense ingressos.
.
Davant l’escàndol de les pujades de la llum, necessitem un sector energètic públic, nacionalitzar les empreses amb el control de la ciutadania, revertir les corrupteles i construir un nou model eco-sostenible a preus accessibles.
.
Al dictat de la UE, els governs prossegueixen amb les seves polítiques antipopulars. Ara Rajoy torna contra les pensions públiques en nom que s’acaba “la guardiola de les pensions”, que ells han atracat. Mentrestant, les grans empreses i els rics eludeixen els impostos i la corrupció continua sense fre.
.
ÉS TEMPS DE REPRENDRE LA LLUITA
.
La por, la resignació, la passivitat no van conquistar mai cap dret, ni defensar els que teníem. És temps de lluitar, d’implicar-nos i no delegar. És temps de sortir al carrer a recuperar els drets perduts, treballs i salaris dignes, pensions públiques i serveis públics dignes. Redistribuir la riquesa i repartir el treball es el fil de la història del drets socials.
.
Tot tenint clar que, com ha demostrat la dolorosa experiència del poble grec i la penosa actuació de Syriza en acatar les imposicions alemanyes, que això no serà possible sense preparar-nos per enfrontar la Troika, defensora del gran capital.
.
.
.
Dissabte, 25 febrer, 18h plaça Sant Jaume, fins a la seu d’Endesa (plaça André Malraux-Arc deTriomf). Barcelona
.
COLUMNA SBD SORTIM EL DISSABTE 25 FEBRER A LES 16H 
Estació RENFE Centre (davant Biblioteca Vapor Badia)
.
marchasdignidad2017

Dijous 2 de febrer. SABADELL [Manifestació] Solucions Ja!!! a les urgències i la resta de serveis del Taulí

img-20170123-wa0001
 .
Situació dramàtica a urgències del Taulí.

Carta de urgencias

.
[premsa] (26gen17) @isabadellcat per David B.
Treballadors del Taulí denuncien una “situació dramàtica” a Urgències
.
Dijous 2 de febrer
SABADELL [Manifestació] Solucions Ja!!!  a les urgències i la resta de serveis del Taulí
Hora: A les 6 de la tarda
 .
El proper dia 26 de gener a les 12h les companyes d’urgències conjuntament amb agents socials de la ciutat i àrea de referència convoquen una Roda de premsa que tindrà lloc al VESTÍBUL de l’Hospital Parc Taulí per a explicar la problemàtica a urgències i la resta de serveis del Taulí.
.
A més volem comunicar a tota la ciutadania la convocatòria d’una manifestació el dia 2 de febrer a les 18h per denunciar aquesta situació grotesca que ens impedeix prestar una atenció segura i digna als usuaris que atenem al Taulí.
.
Us agrairem la vostre assistència.

Dijous 26 de gener. SABADELL [Roda de premsa] Els problemes a urgències i la resta de serveis del Taulí

img-20170123-wa0001
Dijous 26 de gener
SABADELL [Roda de premsa] Els problemes a urgències i la resta de serveis del Taulí
Hora: A les 12 del migdia
Lloc: VESTÍBUL de l’Hospital Parc Taulí
Localizació: http://bit.ly/2js65DV
 .
Situació dramàtica a urgències del Taulí.
Carta de urgencias
.
[premsa] (26gen17) @isabadellcat per David B.
Treballadors del Taulí denuncien una “situació dramàtica” a Urgències
.
Dijous 2 de febrer
SABADELL [Manifestació] Solucions Ya!!!  a les urgències i la resta de serveis del Taulí
Hora: A les 6 de la tarda
 .
El proper dia 26 de gener a les 12h les companyes d’urgències conjuntament amb agents socials de la ciutat i àrea de referència convoquen una Roda de premsa que tindrà lloc al VESTÍBUL de l’Hospital Parc Taulí per a explicar la problemàtica a urgències i la resta de serveis del Taulí.
.
A més volem comunicar a tota la ciutadania la convocatòria d’una manifestació el dia 2 de febrer a les 18h per denunciar aquesta situació grotesca que ens impedeix prestar una atenció segura i digna als usuaris que atenem al Taulí.
.
Us agrairem la vostre assistència.

SABADELL [@CoordVallesOcc] Assemblea Coordinadora 15M del Vallès Occidental — coordinadoravallesoccidental

Dissabte 8 d’Octubre SABADELL [@CoordVallesOcc] Assemblea Coordinadora 15M del Vallès Occidental

Hora: A les 12 del matí

Lloc: Davant l’Ajuntament

Adreça: Plaça Dr. Robert

Organitza: Coordinadora 15M del Vallès Occidental

Per la confecció de l’ordre del dia:

via SABADELL [@CoordVallesOcc] Assemblea Coordinadora 15M del Vallès Occidental — coordinadoravallesoccidental

[Documental] Com cambiar el món (Dir: Jerry Rothwell, 2015)

how_to_change_the_world-160046997-large“Com canviar el món” (“How to change the world”) narra les  aventures d’un eclèctic grup de joves pioners -periodistes  hippies canadencs, fotògrafs, músics, científics i insubmisos  nord-americans- que es van proposar aturar les proves  nuclears impulsades pel president Richard Nixon a Amchitka  (Alaska) i van acabar creant un moviment ecologista mundial.

Greenpeace va ser fundada per un grup d’amics molt unit i  apassionat, forjat a principis dels anys setanta a Vancouver.  Junts van crear una nova forma d’activisme ambiental que  combinava gestos simbòlics molt agosarats i difusió en mitjans  de comunicació de tot el món: la col·locació d’una petita  embarcació de goma entre els vaixells arponers i les balenes,  el bloqueig de vaixells trencagel amb els seus propis cossos o  la polvorització de les pells de cries de foca amb tint de color  per treure’ls tot el valor en el mercat de la pell. El col·lectiu va  tenir una visió profètica del poder dels mitjans, coneixedors  que l’arribada de la comunicació de masses significava que la
imatge s’havia de convertir en una eina més eficaç per al canvi  que una vaga o una manifestació. Però l’estiu de 1977,  Greenpeace Vancouver va demandar Greenpeace San  Francisco i l’organització era víctima de les seves pròpies  arrels anàrquiques, acumulant grans deutes i protagonitzant  freqüents lluites internes.

“Com canviar el món” es basa en entrevistes amb els actors clau de la història de Greenpeace i en imatges d’arxiu inèdites,  que ens acosten a aquests personatges extraordinaris i al seu món, intens i sovint excèntric i perillós. D’alguna manera, el
grup ha transcendit les contradiccions dels seus membres per dur a terme algunes de les protestes ambientals més valentes i importants de la història.

El documental abasta el període comprès entre la primera expedició per entrar a la zona de l’assaig nuclear, el 1971, i les primeres campanyes de salvament de balenes i foques, i acaba el 1979, quan, víctimes del seu propi èxit, els fundadors van deixar el seu paper central per crear Greenpeace Internacional. En el cor del treball, hi ha Bob Hunter, un periodista carismàtic que d’alguna manera va unir “els místics i els mecànics” en un grup amb un sol propòsit, sovint pagant un alt cost personal.
“Com canviar el món” és un retrat íntim dels membres originals del grup i d’un activisme idealista versus el pragmatisme, dels principis versus el compromís, que estaven d’acord que un grapat de persones podia canviar el món, però que no sempre
es posaven d’acord sobre com fer-ho.

PREMIS:
– Premi Especial del Jurat i Premi Candescent en el Festival de Sundance 2015
– Millor documental de Medi Ambient al Sheffield Doc Fest 2015.
– Millor documental en el Festival de Sebastopol 2015.
– Millor documental en el Global Visions Film Festival 2015.
– Millor documental en el Portland EcoFilm Festival 2015.
– Favorit dels espectadors en el Top Ten del Hot Docs 2015.

Sense Ficció TV3

[Documental] El juego de la muerte (Dir: T. Bornot, G. Amado, A.M. Blanc, 2010)

le-jeu-de-la-mort-movie-poster-2010-1020668582Adolf Eichmann fue una figura clave del Holocausto judío, fue el responsable directo de la solución final y de la logística del transporte de los deportados hacia los campos de exterminio.
Fue apresado en la Argentina, y en 1960 se lo llevó a juicio, durante el cual expresó su sorpresa ante el odio que le  mostraban los judíos, diciendo que él sólo había obedecido órdenes, y que obedecer era algo bueno. Seis psiquiatras  declararon que Eichmann estaba sano y que tenía una vida  familiar normal. Todo esto le pareció muy intrigante a Stanley  Milgram, psicólogo de Yale, investigó a Eichmann y concluyó que éste era un personaje común, con escasas dotes intelectuales, y que no tenía nada personal en contra de los judíos. Fue entonces cuando Milgram se preguntó ¿Por qué  había participado en el Holocausto? ¿Sería sólo por  obediencia? ¿Podría ser los nazis sólo acatasen órdenes? ¿O es que los alemanes eran diferentes? Un año después del  juicio realizó un experimento y lo publicó en 1963. No pretendía exculpar a los nazis sino saber los límites de obediencia a los que llega el ser humano.

Este documental es un remake de aquel macabro experimento, las diferencias radicaron en que el de 2010 tuvo público y que  la figura de autoridad fue una consagrada presentadora de  televisión, en lugar de algún flemático científico universitario.  Los resultados del experimento original escandalizaron al  mundo. El 65% de los “maestros” castigaron a los “alumnos” con el máximo de 450 voltios. Ninguno (0%) de los  participantes se negó rotundamente a dar menos de 300  voltios. El ensayo moderno revela que un 80% aplicó el  máximo voltaje.

¿El ser humano se ha vuelto más malo u obediente en 50  años? no lo creo. ¿Los franceses son más crueles que los  americanos? Lo dudo con vehemencia. ¿Los medios de comunicación tienen más poder sobre las personas, que figuras de autoridad como médicos o científicos? Seguro que sí. ¿La gente se ha desensibilizado en los últimos años ante el  sufrimiento humano? Sí.

Si bien los medios de comunicación tienen hoy en día un poder de manipulación impresionante, no es menor el poder que  ejercen sobre los seres “pensantes” instituciones  gubernamentales, religiosas y económicas. Cuanta gente  muere por su religión o mata por ella, cuantos cometen  atrocidades con fines políticos o económicos.

La vida es un “Experimento Milgram” constante, personas o  intereses que tratan de influenciarnos y ordenarnos a hacer lo  que ellos deseen, todo el tiempo estamos jalando palancas  eléctricas a su gusto, el secreto es darse cuenta cuando una  orden o alguna decisión está errada, dudar más y asentir  menos, que son al final de cuentas muchas palabras para  decir: PENSAD MÁS.
Dr.Juventus

 

 

Cassolada en protesta per l’actitud europea amb els refugiats #Acógelos

V Aniversari 15M

 

Què em commou?
  • Les morts al mar
  • Els patiments que provoquen les guerres
  • El confinament de multituds en els camps de concentració
  • Els dibuixos dels nens i les mirades dels pares, de les mares
  • Les peticions d’ajut ignorades

 

Què m’enorgulleix?
  • La gent que ajuda desinteressadament, la que salva vides, la que protegeix a qui ho necessita.
  • Els i les voluntàries que regalen el seu esforç
  • Els observadors i periodistes que ens fan arribar les seves experiències sense filtres, manipulacions ni ocultacions. De forma rigorosa i honesta.

 

Què m’avergonyeix?
  • Les guerres que fan fugir les gents de casa seva
  • La insolidaritat de les institucions europees, la seva traïció a la Carta dels Drets Humans però també a la nostra tradició i cultura.
  • Les repatriacions massives i indiscriminades
  • La manca d’humanitat en el tracte
  • Les estratègies, els procediments, els actes que ni comprenen ni comparteixen el patiment humà.
  • La repressió amb gasos lacrimògens, bales de goma, pallisses.
  • Les ganivetes als filsferros fronterers.
  • Les fronteres.

 

Què  m’indigna?
  • El manteniment i promoció de les guerres com a instruments europeus d’estratègia econòmica de poder.
  • Els òrgans europeus escollits per representar-nos i que en el nostre nom maltracten, menyspreen i trafiquen amb vides humanes, amb famílies, amb cultures i amb pobles sencers.
  • Els camps europeus de refugiats que són més presons que refugi
  • El fet que tots aquests actes immorals i indignes els acorden, aproven i executen individus que diuen fer-ho en representació nostra, amb el nostre consentiment.

 

 

Per tot això haig de cridar ben altlogo indignacioSBD petit

 

VULL GESTIONAR LA MEVA SOLIDARITAT !
NO HO FEU PER MI, NI EN NOM MEU !
NO EM REPRESENTEU !

 

MOVIMENT INDIGNACIÓ 15M SABADELL